Hola internautes e internauts hui vaig a introduïr l'article sobre els aliments transgènics.
Index
1.
Definició
2.
Història
3.
Com es
pot produïr
a.
Microinjecció
b.
Infecció
vírica
c.
Altres
4.
Aplicacions
5.
Beneficis
6.
Experiments
que es fan amb aquestos aliments
7.
Fonts
alimentícies
8.
Controvèrsies
9.
Efectes
secundaris i riscos
10. Corporacions que utilitzen els aliments
transgènics
11. Etiquetatge
1 1.
Definició
Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut
d’espècies a les quals s’afegeix de manera artificial els gens que no els són
propis (exògens) d’altres plantes o animals en els seus codis genètics
mitjançant l’enginyeria genètica.
1.
Història
Els aliments transgènics en 1973,
es va crear un bacteri recombinat
inserint un gen de Salmonella. Aquest potencial d’aquesta tecnologia es
va recomanar un control de vigilància fins que aquesta tecnologia demostrés
ésser segura.
2.
Com es
pot produïr
Els aliments transgènics
s’elaboren a partir d’un organisme modificat genèticament (OMG) o els que
contenen alguns ingredients. Es consideren mitjançant tècniques d’enginyeria
genètica. Les tècniques principals que s’utilitzen són:
1.
Microinjecció
2.
Infecció vírica
3.
Cèl·lules mare embrionaries
4.
Altres...
a.
Microinjecció
La microinjecció consisteix en
l’obtenció d’oòcits (òvuls) i espermatozoides i fusionar-los per a obtenir un
zigot. Seguidament injectem l’DNA en el pronucli ja que al citoplasma hi ha
moltes nucleases. L’DNA que injectem és lineal perquè si és circular s’haurà de
tallar i no sabem per a on, és més segur si l’introduïm en forma lineal. Un cop
tenim l’embrió l’ introduïm en una femella.
Quan neix la descendència hem de
veure quins individus han adquirit el transgen i l’expressen adecuadament. Per
a comprovar si hi ha el transgen fem una reacció en cadena de la polimerasa. Si
aparellem els transgènics esperem per a obtenir línies transgèniques.
Alguns inconvenients que poden
presentar són: la costosa realització d’aquest procés, la seua eficàcia a
nivell baix, l’alteració dels gens a causa de l’inserció aleatòria, etc...
Aquesta tècnica és molt comú per a la obtenció d’animals transgènics.
b.
Infecció
vírica
Utilitzen la infecció vírica dels
organismes (com en el cas de les plantes) amb bacteris tumefaciens per
transferir l’ADN en dicotiledònies. A causa d’una ferida el bacteri entra dins
de la planta i forma tumors a la base de la tija. Si observem el tumor veiem
que les cèl·lules es divideixen i si afegim antibiòtics no es veuen afectades
perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules.
Quan fan plantes transgèniques
cal eliminar els de la fitohormona i la síntesi i el seu lloc col·loquem els gens
que volem transferir i els marcadors per fer la selecció. Quan tenen el vector
preparat infecten una ferida i esperen que es donen conjugació.
g
a.
Altres
També hi ha tècniques com el
sistema binari, la biolística amb les de carbur de silicona, cointegració i
també amb les cèl·lules mare embrionaries.
4.
Aplicacions
La inserció de gens en els
organismes pot causar de que els organismes adquireixin noves propietats
(augment de grandària, millora del gust i resistència a les plagues). També
obtenen aliments transgènics animals, com les carpes i els salmons que porten
fragments d’ADN que els fa ser més grans. També que els pinyols de certes
fruites no siguin ni tan grans ni tan abundants com el cas d’algunes
mandarines, que se li apliquen gens per a que no tingueren pinyols. Fan que
aquests organismes sintetitzen un producte metabòlic.
1.
Beneficis
Per a l’agricultura obtenen
cultius resistents a les malalties i a les plagues, tolerants a les herbicides,
resistents a les males condicions ambientals i un major rendiment. Per a
l’indústria obtenen fruits que tarden més en madurar, un augment de la
producció, una producció d’antibiòtics ràpida i l’obtenció d’aliments amb
anticossos i determinades vitamines.
2.
Experiments
que es fan amb aquestos aliments
Hi ha molts experiments en el que
desenvolupen els usos dels aliments transgènics que us ensenyaré amb varis
exemples:
Les rates eren utilitzades per a
que s’alimenten de dacsa transgènica (OMG NK603). Amb les pesticides posaven a
prova a la resistència dels cultius, però hi ha un exemple que supera a la
majoria.
Una xiqueta ha fet un experiment
amb les creïlles que ha tingut un resultat. La seua idea era posar una creïlla
en un got d’aigua i cotó fins que apareixen els brots. La primera creïlla amb
la que ha utilitzat fou comprada en un supermercat i no ha obtingut resultats.
Quan s’havia anat al lloc per a pregunta i s’ha donat compte de que estaven
intervinguts amb Bud Nip (clorprofam o clorfenil-carbamat d’isopròpil).
Per aquesta raó, la xiqueta fa
l’experiment amb una creïlla orgànica i en tres setmanes la creïlla obté els
brots i això revela la mala qualitat dels aliments.
3.
Fonts
alimentícies
Per mitjà de la biotecnologia,
han alterat genèticament a les tomaques, les creïlles, la dacsa o la soja.
4.
Controvèrsies
Hi ha molts aspectes dels
transgènics que són objecte de controvèrsia:
1. L’addició de gens forans o
modificats en un organismes podria generar productes metabòlics inesperats
d’efectes desconeguts.
2. Des d’un punt de vista
ecològic i socioeconòmic, els transgènics poden suposar una homogeneïtzació
genètica de les espècies d’interès agronòmic i ramader.
5.
Efectes
secundaris i riscos
1. Risc per a la salut humana i
animal (toxicitat i qualitat dels aliments, producció d’al·lèrgies i
resistència a antibiòtics.
Un dels casos arriscats per a la
salut consisteix en el resultat de la salut de les rates després del menjar amb
la dacsa NK603. Quan les rates menjaven la dacsa apareixien tumors en els seus
cossos i això va provocar que les rates moren de càncer.
2. Riscos pel medi ambient
(persistència del transgen, augment dels químics en agricultura,
impredictibilitat de l’expressió dels gens i resistència dels organismes
modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats).
3. Riscos per a l’agricultura
(alteració del valor nutritiu, pèrdua de biodiversitat i la reducció dels
cultius susceptibles).
6.
Corporacions
que utilitzen els aliments transgènics
Llista de les corporacions que
utilitzen aliments transgènics:
1.
Monsanto
2.
Aventis
3.
Syngenta
4.
BASF
5.
DuPont
11. Etiquetatge
A causa de la preocupació dels
consumidors per l’enginyeria genètica pels seus efectes, la UE decideix, que els
aliments que utilitzen per al seu procés de productes modificats o derivats
aquestos es troben en la seua llista d’ingredients. Per ara sols es pot
permetre la comercialització de la dacsa i la soja on la major part dels
cereals procedeixen d’Estats Units on les lleis que regulen aquestos organismes
no són estrictes i dificulta el control de la matèria prima.
Tots aquestos productes que en la
seua composició conté productes derivats de soja o dacsa transgènics han
d’incloure un percentatge superior al 0,9% i com a màxim un 0,5%.
També s’estableix l’obligació de
l’etiquetatge sols per a aquells productes en els que a nivell d’ADN, poguera
ser detectat el gen modificat.
