Els aliments transgènics

Hola internautes e internauts hui vaig a introduïr l'article sobre els aliments transgènics.

Index

1.      Definició

2.      Història

3.      Com es pot produïr

a.      Microinjecció

b.      Infecció vírica

c.       Altres

4.      Aplicacions

5.      Beneficis

6.      Experiments que es fan amb aquestos aliments

7.      Fonts alimentícies

8.      Controvèrsies

9.      Efectes secundaris i riscos

10.  Corporacions que utilitzen els aliments transgènics

11.  Etiquetatge

 

 

1   1.  Definició

Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d’espècies a les quals s’afegeix de manera artificial els gens que no els són propis (exògens) d’altres plantes o animals en els seus codis genètics mitjançant l’enginyeria genètica. 

 

1.      Història

Els aliments transgènics en 1973, es va crear un bacteri recombinat  inserint un gen de Salmonella. Aquest potencial d’aquesta tecnologia es va recomanar un control de vigilància fins que aquesta tecnologia demostrés ésser segura.

2.      Com es pot produïr

Els aliments transgènics s’elaboren a partir d’un organisme modificat genèticament (OMG) o els que contenen alguns ingredients. Es consideren mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Les tècniques principals que s’utilitzen són:

1.      Microinjecció

2.      Infecció vírica

3.      Cèl·lules mare embrionaries

4.      Altres...

 

 

a.      Microinjecció

La microinjecció consisteix en l’obtenció d’oòcits (òvuls) i espermatozoides i fusionar-los per a obtenir un zigot. Seguidament injectem l’DNA en el pronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases. L’DNA que injectem és lineal perquè si és circular s’haurà de tallar i no sabem per a on, és més segur si l’introduïm en forma lineal. Un cop tenim l’embrió l’ introduïm en una femella.

Quan neix la descendència hem de veure quins individus han adquirit el transgen i l’expressen adecuadament. Per a comprovar si hi ha el transgen fem una reacció en cadena de la polimerasa. Si aparellem els transgènics esperem per a obtenir línies transgèniques.

Alguns inconvenients que poden presentar són: la costosa realització d’aquest procés, la seua eficàcia a nivell baix, l’alteració dels gens a causa de l’inserció aleatòria, etc... Aquesta tècnica és molt comú per a la obtenció d’animals transgènics.

b.  Infecció vírica

Utilitzen la infecció vírica dels organismes (com en el cas de les plantes) amb bacteris tumefaciens per transferir l’ADN en dicotiledònies. A causa d’una ferida el bacteri entra dins de la planta i forma tumors a la base de la tija. Si observem el tumor veiem que les cèl·lules es divideixen i si afegim antibiòtics no es veuen afectades perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules.

Quan fan plantes transgèniques cal eliminar els de la fitohormona i la síntesi i el seu lloc col·loquem els gens que volem transferir i els marcadors per fer la selecció. Quan tenen el vector preparat infecten una ferida i esperen que es donen conjugació.

g 

g

 

a.      Altres

També hi ha tècniques com el sistema binari, la biolística amb les de carbur de silicona, cointegració i també amb les cèl·lules mare embrionaries.

4.      Aplicacions

La inserció de gens en els organismes pot causar de que els organismes adquireixin noves propietats (augment de grandària, millora del gust i resistència a les plagues). També obtenen aliments transgènics animals, com les carpes i els salmons que porten fragments d’ADN que els fa ser més grans. També que els pinyols de certes fruites no siguin ni tan grans ni tan abundants com el cas d’algunes mandarines, que se li apliquen gens per a que no tingueren pinyols. Fan que aquests organismes sintetitzen un producte metabòlic.

1.      Beneficis

Per a l’agricultura obtenen cultius resistents a les malalties i a les plagues, tolerants a les herbicides, resistents a les males condicions ambientals i un major rendiment. Per a l’indústria obtenen fruits que tarden més en madurar, un augment de la producció, una producció d’antibiòtics ràpida i l’obtenció d’aliments amb anticossos i determinades vitamines.

2.      Experiments que es fan amb aquestos aliments

Hi ha molts experiments en el que desenvolupen els usos dels aliments transgènics que us ensenyaré amb varis exemples:

Les rates eren utilitzades per a que s’alimenten de dacsa transgènica (OMG NK603). Amb les pesticides posaven a prova a la resistència dels cultius, però hi ha un exemple que supera a la majoria.

Una xiqueta ha fet un experiment amb les creïlles que ha tingut un resultat. La seua idea era posar una creïlla en un got d’aigua i cotó fins que apareixen els brots. La primera creïlla amb la que ha utilitzat fou comprada en un supermercat i no ha obtingut resultats. Quan s’havia anat al lloc per a pregunta i s’ha donat compte de que estaven intervinguts amb Bud Nip (clorprofam o clorfenil-carbamat d’isopròpil).

Per aquesta raó, la xiqueta fa l’experiment amb una creïlla orgànica i en tres setmanes la creïlla obté els brots i això revela la mala qualitat dels aliments.

https://youtu.be/rJMe4j2RkvU

3.      Fonts alimentícies

Per mitjà de la biotecnologia, han alterat genèticament a les tomaques, les creïlles, la dacsa o la soja.

4.      Controvèrsies

Hi ha molts aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia:

1. L’addició de gens forans o modificats en un organismes podria generar productes metabòlics inesperats d’efectes desconeguts.

2. Des d’un punt de vista ecològic i socioeconòmic, els transgènics poden suposar una homogeneïtzació genètica de les espècies d’interès agronòmic i ramader.

5.      Efectes secundaris i riscos

1. Risc per a la salut humana i animal (toxicitat i qualitat dels aliments, producció d’al·lèrgies i resistència a antibiòtics.

Un dels casos arriscats per a la salut consisteix en el resultat de la salut de les rates després del menjar amb la dacsa NK603. Quan les rates menjaven la dacsa apareixien tumors en els seus cossos i això va provocar que les rates moren de càncer.

2. Riscos pel medi ambient (persistència del transgen, augment dels químics en agricultura, impredictibilitat de l’expressió dels gens i resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats).

3. Riscos per a l’agricultura (alteració del valor nutritiu, pèrdua de biodiversitat i la reducció dels cultius susceptibles).

6.      Corporacions que utilitzen els aliments transgènics

Llista de les corporacions que utilitzen aliments transgènics:

1.      Monsanto

2.      Aventis

3.      Syngenta

4.      BASF

5.      DuPont

11.  Etiquetatge

A causa de la preocupació dels consumidors per l’enginyeria genètica pels seus efectes, la UE decideix, que els aliments que utilitzen per al seu procés de productes modificats o derivats aquestos es troben en la seua llista d’ingredients. Per ara sols es pot permetre la comercialització de la dacsa i la soja on la major part dels cereals procedeixen d’Estats Units on les lleis que regulen aquestos organismes no són estrictes i dificulta el control de la matèria prima.

Tots aquestos productes que en la seua composició conté productes derivats de soja o dacsa transgènics han d’incloure un percentatge superior al 0,9% i com a màxim un 0,5%.

També s’estableix l’obligació de l’etiquetatge sols per a aquells productes en els que a nivell d’ADN, poguera ser detectat el gen modificat.