El hambre

Hola cibernautas y cibernautos hoy os traigo una presentación sobre el hambre.

Es una presentación en valenciano.

La fam en el món

Índex

1. La fam: el problema més greu del món.
2. Causes de la fam en el món:

1. La trampa de la pobresa.
2. La falta d’inversió en agricultura.
3. El canvi climàtic i els desastres naturals.
4. Les guerres i els moviments de població.
5. Mercats inestables: el lliure mercantilisme.
6. El desperdici d’aliments i la sobreproducció.
7. Altres causes:
   2.7.1. El deute extern dels països pobres.
   2.7.2. El dret a la sobirania alimentària.
   2.7.3. L’especulació dels aliments.
   2.7.4. La febra dels agrocombustibles.
   2.7.5. Les males pràctiques de les grans corporacions multinacionals i transnacionals.
   2.7.6. La corrupció política en els països del Tercer Món.
   2.7.7. La descolonització i l’independència dels països d’Àfrica i Àsia.
   3. Distribució geogràfica de la fam en el món.
   4. Conseqüències de la fam mondial.
   5. Qué podem fer per acabar amb la fam en el món?
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   

1. La fam: el problema més greu del món.

En el món hi ha uns milions de persones que amb unes feines intenten aconseguir l’alimentació necessària per portar una vida saludable i productiva. La fam es manifesta de maneres diverses depenent de les circumstàncies.

1. Causes de la fam en el món:
   1. La trampa de la pobresa.

La trampa de la pobresa és un mecanisme de manteniment automàtic, que provoca que la pobresa persisteix.

1. 
   
2. 
   
   1. 
      
   2. La falta d’inversió en agricultura.

Molts països en vies de desenvolupament no tenen una bona infraestructura agrícola, com ho són un bon sistema viari, sitges i irrigació. Això porta com a resultat un alt preu en el transport, falta d’instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament d’aigua intermitent. Tot això conspira en contra de les collites i l’accés dels aliments. Les inversions en administració de terres, l’ús eficient de l’aigua i l’ús de llavors resistents porten amb si grans millores.

1. 
   
2. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. El canvi climàtic i els desastres naturals.

Els desastres naturals com les inundacions, les tempestes tropicals i llargs períodes de sequera estan augmentant, la qual cosa porta conseqüències devastadores per a la gent de baixos recursos i el canvi climàtic està causant unes condicions adverses com l’erosió, salinització i desertificació de les terres fèrtils i la desforestació a les mans dels humans que dificulta la collita d’aliments.

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. Les guerres i els moviments de població.

Al voltant del món, els conflictes armats interrompen constantment la collita i la producció d’aliments que força a milions de persones a fugir de seves llars, donant com a resultat una crisis en la seguretat alimentària de les persones que d’un cop tenen que desplaçar fins arribar a una altra part del món.

En la guerra, els aliments es converteixen en armes. Els combatents obliguen als seus adversaris a rendir-se per mitjà de la fam, prenent els aliments i destruint sistemàticament els mercats locals. Els camps i els pous d’aigua contaminats, obliguen als agricultors a abandonar les seves terres. Un dels exemples dels conflictes ocorren en els països d’Orient Pròxim (Síria) i en els països del l’est africà (Somàlia i la República Democràtica del Congo).

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. 
      
   5. Mercats inestables: el lliure mercantilisme.

Amb el pas del temps, el preu dels aliments ha patit una gran inestabilitat a causa de la pujada i baixada de preus que dificulta l’accés consistent a aliments nutritius. Aquests necessiten accés adequat a aliments tot l’any i aquestes alçades en els preus posen els aliments, la qual cosa obliguen als consumidors a comprar aliments més barats i menys nutritius, portant conseqüències en la salut dels nens petits com a resultat de unes malalties com les deficiències de micronutrients i desnutrició.

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. 
      
   5. 
      
   6. El desperdici d’aliments i la sobreproducció.

Els desperdicis dels aliments i la sobreproducció són les causes que perduren en la lluita per millorar la seguretat alimentària global. Amb el desperdici provoquen que moltes persones tiren la majoria dels aliments a la brossa i a causa de la sobreproducció fa que els aliments que estan produïdes es caduquen.

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. 
      
   5. 
      
   6. 
      
   7. Altres causes:
      2.7.1. El deute extern dels països pobres.

El deute extern és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, com a conseqüència dels prèstecs que n’ha rebut. En els països del tercer món tenen el problema de que quan aquest deute no s’utilitza realment per al que va ser sol·licitada o bé les condicions de devolució s’endureixen pot causar l’impossibilitat d’obtenir nous crèdits en cas de necessitat, imposició de condicions dures per part dels creditors, etc...

1. 
   

2.7.2. El dret a la sobirania alimentària.

La sobirania alimentària en el món consisteix en determinar les polítiques agrícoles i alimentàries com: tenir el dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Aquest concepte de sobirania està basada en les idees de la revolució verda.

2.7.3. L’especulació dels aliments.

L’especulació dels aliments causa fam adquirint un determinat producte nou amb l’objectiu de gaudir i de tornar a vendre de nou que provoquen que els preus pugin per sobre del seu valor real i això passa per falta de regulació dels preus. Davant de la impossibilitat d’aconseguir beneficis amb la compra-venda d’immobles a la borsa la majoria preferien per entrar en els mercats d’aliments bàsics.

2.7.4. La febra dels agrocombustibles.

Amb l’aparició dels agrocombustibles porten l’energia obtinguda de matèries primeres renovables. És considera com un dels altres usos dels aliments de cultiu que estan destinats a la producció en massa d’olis que serveixin com a substituts del petroli. Utilitzen aquestos combustibles per als vehicles, generadors d’electricitat, etc...

 Això provoca que amb aquesta producció s’usen en grans quantitats d’adobs sintètics i pesticides que afecten als humans i l’ambient. S’utilitzen cada vegada més en plantes genèticament modificades. Acceleren el canvi climàtic a causa del lliurament del diòxid de carboni debut a la tala i cremada dels arbres tropicals. I això provoca també la disminució de producció i encariment d’alguns aliments bàsics.

Un dels casos com els dels cereals consisteixen en transformar aquest aliment en etanol per a omplir els tancs dels automòbils gegants.

2.7.5. Les males pràctiques de les grans corporacions multinacionals i transnacionals.

Les grans corporacions alimentàries (Monsanto, Nestlé, Danone, Cocacola, etc...) utilitzen una tècnica que s’anomena adulteració alimentària. Aquesta tècnica consisteix com una manera de manipular els aliments addicionant amb colorants i conservants artificials. Utilitzen ingredients additius sense autoritzar, i van sotmesos a tractaments per a dissimular les alteracions, deficients qualitats de matèries primeres i substitució de qualsevol dels components que pertanyen al producte original, inclosa l’addició d’aigua i altres materials. Després falsifiquen les marques, amb el risc que això suposa per a la salut del consumidor, ja que són productes processats sense passar pels mecanismes de control que fan que els aliments arribaren a mans del consumidor amb garantia d’innocuïtat.

2.7.6. La corrupció política en els països del Tercer Món.

La corrupció política en els països del Tercer Món ocorria quan extreu una bona part de l’ajuda internacional destinada de qüestions vitals com les infraestructures o l’educació, i la gasta en béns totalment improductius per als països, com articles de luxe, automòbils esportius o comptes bancaris estrangers. Així les aportacions de nacions riques a través d’ajuda per al desenvolupament amb condicions avantatjoses els són retornades ràpidament i amb interessos en forma d’ingressos per a les seves empreses de luxe. En aquestos països els policies formen bandes per extorsionar empresaris i altres ciutadans a canvi de seguretat o realitzen ells mateixos segrests i assassinats.

2.7.7. La descolonització i l’independència dels països d’Àfrica i Àsia.

La descolonització va començar durant la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial. Els països del Nord (Gran Bretanya, França, Països Baixos,etc...), davant d’uns moviments socials locals cada vegada més potents que reclamaven el dret a la llibertat dels seus pobles, van abandonar les colònies i les hi van facilitar l’independència. Aquest procés no va ser tant sencill ja que en algunes regions van esclatar guerres i conflictes contra els estats rics. Van fer unes fronteres artificials, sense tenir en compte de les fronteres naturals, fet que va provocar que continuen.

Aquestes guerres provoquen que molts governs es dediquin a invertir en armament abans que en altres partides per al desenvolupament com l’educació, la sanitat o la cobertura social als més pobres. També provoquen la destrucció, la mort i la fam en el territori. I obliguen a moltes persones a abandonar les seves terres i a establir-se en camps de refugiats.

3. Distribució geogràfica de la fam en el món.

El mapa de la pobresa està configurat de la següent manera: les regions d’Àsia i el Pacífic, són les zones on hi ha més fam i pobresa crònica al voltant de 642 milions de persones, a l’Àfrica Subsahariana 265 milions, 53 milions a Llatinoamèrica i el Carib, 42 milions a l’Àfrica del nord i 15 milions als països desenvolupats. Aquestes xifres són aproximades ja que la pobresa creix dia a dia a tothom però és la forma què es distribueix.

Aquest mapa permet determinar on cal treballar més i esforçar-se per canviar la realitat d’aquestes regions. Aquests números mostren la profunda crisi alimentària i humanitària que posa en risc la vida de milions de persones al planeta, sent els nens els principals afectats. El problema és complex perquè no és que falta aliments, per disminució de les produccions d’aliments ja que a nivell mundial encara són prou, per proveir la població. Sinó que la majoria no pot comprar aliments bàsics per sobreviure o nova poder aconseguir la seva producció d’autosubsistència per falta de diners i mitjans per desenvolupar-la. La solució no és fàcil, eliminar la fam de tantes persones en diferents cultures, amb situacions particulars ambientals, socials, polítiques i econòmiques que configuren que la seva realitat sigui tan dramàtica.

4. Conseqüències de la fam mondial.

Les conseqüències de la fam mondial es manifesten depenent de aquestos 3 casos: la subnutrició, la desnutrició i l’emaciació.

La subnitrició és la situació d’aquelles persones quina ingesta d’energia alimentària es troba per sota del mínim requerit per portar una vida activa. La desnutrició es caracteritza per la falta d’ingesta de nutrients i per les freqüents infeccions i malalties en les persones que al ser privades d’una correcta nutrició, es moren d’infeccions com la diarrea o el xarampió. I l’emaciació és un indicador de desnutrició aguda que es considera greu i un recent procés que ha conduït a una pèrdua de pes substancial, fam a llarg termini i/o malaltia degenerativa.

5. Que podem fer per acabar amb la fam en el món?

Donant els diners o participant en la lluita apuntant a organitzacions com Mans Unides, ONGs, Càrites, etc...