lunes, 7 de diciembre de 2015

Los objetos más valiosos que nadie han podido encontrar

Hola cibernautos y cibernautos, hoy vamos a hablar sobre algunos de los objetos más valiosos que nadie han podido encontrar os traigo unos 5 ejemplos:

1. La patente de los hermanos Wright:

En 1903, los hermanos Wright fueron las primeras personas en volar utilizando un aeroplano, consiguieron recorrer hasta 40 metros de distancia y alcanzó la altura de hasta 3 metros. Pero este problema ya se resolvió antes del siglo XX, cuando varios llevaron acabo vuelos en planeadores tripulados como es el caso de Leonardo Da Vinci. Esa máquina se llamaba el Wright Flyer I. La primera máquina voladora propulsada a motor que tras hacer el vuelo se hizo famoso. En la actualidad aún no se sabe donde se guarda los planos de la construcción. También hay una película que se basaba sobre el vuelo.






2. La ciudad de Paititi

Paititi es una ciudad legendaria en la que se dice que ahora se encuentra al este de los Andes, en alguna selva tropical del sureste de Perú, norte de Bolivia, suroeste de Braseil y en los estados de Rondonia y Acre. Esta ciudad ha dado origen como leyenda amazónica. 

Según la leyenda relatada en las crónicas de Lizarazu en 1635, se nombraba al inca Guaynaapoc y su viaje de vuelta hasta el reino de su padre Manco, en Paititi, más allá del Río Guaporé (Estado de Rondonia).

En Perú gira en torno al héroe cultural Inkarri, quien después de fundar Q'ero y Cusco se retiró hacia la selva de Pantiacolla, a vivir sus últimos días en la ciudad. Usaban esta ciudad como un refugio durante la llegada de los colonos.

En Bolivia, los españoles la buscaron, descubriendo pueblos indígenas que fueron evangelizados por los misioneros. Llegaron a toparse con cantidades de oro, pero no era lo que se describía en la leyenda. En realidad encontraron la Fortaleza de Hualla. Ahí guardaban las joyas que tenían los reyes.








3. El collar de Patiala

Este collar era un regalo que hizo la joyería Cartier para el maharajá Sir Bhupinder Singh (1891-1938), se hizo fiel a esta doctrina cuando en 1925 el príncipe heredó de parte de su padre un diamante de color amarillo (De Beers), hallado en 1888, llamó a la joyería Cartier y pidió que engarzaran este díamante en un collar. Fue el collar más grande que jamás realizado en 1928, antes de ser entregado al propietario era expuesto en la rue de la Paix (París). Este collar está compuesto por una cascada de diamantes de 2930 piezas y dos rubíes montados sobre platino.

Durante la desaparición Bhupinder murió en 1938 y le heredó su collar para su hijo Yadvindra Singh. Tras la desaparición, durante 1947 la India alcanzó la independencia, los estados de los maharajás pasan a ser pertenecidos por la República y el diamante De Beers (el de color amarillo) es separado del collar y adquirido por otros propietarios. Volvió a aparecer una pieza del collar. Solo había aparecido el diamante del padre de Bhupinder en una subasta de Sotheby's (Ginebra) por 4,5 millones de dólares.






4. La cámara de ámbar

La idea de construir aquella cámara partió de Sofía Carlota de Hannover, esposa deFederico I , miembro de la Casa de Hohenzollern y primer rey de Prusia. Su finalidad era la de adornar el Palacio de Charlottenburg, en Berlín, donde vivía la Corte del reino de Prusia y Sofia se propuso tapizar una pequeña sala de aquel palacio, encargando aquel proyecto al escultor y arquitecto alemán Andreas Schlüter que hizo el primer diseño, encargándose después al orfebre Gottfried Wolfram la tarea de llevarlo cabo. Constaba de paneles profusamente ornamentados en los que se utilizó como materia prima el ámbar semitransparente del mar Báltico” una resina fósil proveniente de pinos que existieron hace 50 millones de años y a la que se la atribuyen capacidades medicinales y milagrosas. Las obras duraron 8 años, desde 1701 a 1709 y en ellas se emplearon 6 toneladas de aquel ámbar. Hay que decir que por su rareza, ya en el siglo XVIII el ámbar tenía un precio 12 veces más caro que el oro.
Precisamente por eso, aquella cámara no se llegó a terminar, e inconclusa, fue destinada a una galería del castillo de Charlottenburg hasta que en el año 1712 Pedro I de Rusia la visitó invitado por el entonces rey de Prusia, Federico Guillermo I, hijo de Federico I. El Zar quedó tan impresionado por su belleza que puso como condición “quedarse con misma” si las negociaciones para la alianza ruso-prusiana contra Suecia fructificaban. Al llegar aquellas negociaciones a buen puerto, en 1717 Pedro I recibió su regalo y trasladó aquella Sala a la flamante nueva capital de su imperio: San Petersburgo





5.  Los planos de la bomba atómica

el robo de los planos de la bomba atomica por las sovieticos


el robo de los planos de la bomba atomica por las sovieticos

El NKVD comenzó a interesarse por el átomo ya en 1940. En ese año, por orden directa de su director Laurenti Beria, se dieron instrucciones a las redes de espionaje en Gran Bretaña y Estados Unidos de infiltrarse en los centros de investigación atómica de estos países. Al mismo tiempo Beria trataba de convencer a Stalin y al Politburó de la importancia del tema, ya que tenía claros indicios de que la carrera atómica había comenzado: científicos relevantes estaban desapareciendo del mapa, al tiempo que las potencias estaban tratando de acaparar las existencias de materiales necesarios en la investigación atómica, como el uranio y el agua pesada. Sin embargo, hasta 1942, cuando pudo presentar cantidades importantes de información que demostraban la magnitud del proyecto atómico angloamericano, no logró convencer a Stalin de que era necesario que la URSS pusiese en marcha su propio programa nuclear militar, el Proyecto Urania (que quedó bajo el control directo del propio Beria). 

La primera fuente de importancia que tuvo el NKVD fue el quinto hombre de “los cinco de Cambridge”, una de las más importantes redes de espionaje de la historia. Se trataba de John Cairncross, que entre 1940 y 1942 consiguió el puesto de secretario personal de Lord Hankey, ex jefe de los servicios secretos británicos, ex ministro sin cartera del gobierno Chamberlain, y que había recibido el encargo de Churchill de presidir el comité consultivo británico que estudiaba las posibilidades energéticas y militares de la investigación nuclear. Cairncross (de nombre en clave Carelio) tuvo acceso a los primeros informes técnicos hechos por científicos británicos que confirmaban la posibilidad de conseguir la bomba en un plazo relativamente corto, asistió al nacimiento del programa nuclear británico, escondido tras un organismo al que se le dio el inocente nombre de Dirección de Aleaciones Tubulares (Tube Alloys), y asistió también al comienzo de la cooperación angloamericana de la que nació el Proyecto Manhattan. 


martes, 1 de diciembre de 2015

Els aliments transgènics

Hola internautes e internauts hui vaig a introduïr l'article sobre els aliments transgènics.

Index

1.      Definició
2.      Història
3.      Com es pot produïr
a.      Microinjecció
b.      Infecció vírica
c.       Altres
4.      Aplicacions
5.      Beneficis
6.      Experiments que es fan amb aquestos aliments
7.      Fonts alimentícies
8.      Controvèrsies
9.      Efectes secundaris i riscos
10.  Corporacions que utilitzen els aliments transgènics
11.  Etiquetatge


 

1   1.  Definició
Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d’espècies a les quals s’afegeix de manera artificial els gens que no els són propis (exògens) d’altres plantes o animals en els seus codis genètics mitjançant l’enginyeria genètica. 


 

1.      Història
Els aliments transgènics en 1973, es va crear un bacteri recombinat  inserint un gen de Salmonella. Aquest potencial d’aquesta tecnologia es va recomanar un control de vigilància fins que aquesta tecnologia demostrés ésser segura.
2.      Com es pot produïr
Els aliments transgènics s’elaboren a partir d’un organisme modificat genèticament (OMG) o els que contenen alguns ingredients. Es consideren mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Les tècniques principals que s’utilitzen són:
1.      Microinjecció
2.      Infecció vírica
3.      Cèl·lules mare embrionaries
4.      Altres...


 
a.      Microinjecció
La microinjecció consisteix en l’obtenció d’oòcits (òvuls) i espermatozoides i fusionar-los per a obtenir un zigot. Seguidament injectem l’DNA en el pronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases. L’DNA que injectem és lineal perquè si és circular s’haurà de tallar i no sabem per a on, és més segur si l’introduïm en forma lineal. Un cop tenim l’embrió l’ introduïm en una femella.
Quan neix la descendència hem de veure quins individus han adquirit el transgen i l’expressen adecuadament. Per a comprovar si hi ha el transgen fem una reacció en cadena de la polimerasa. Si aparellem els transgènics esperem per a obtenir línies transgèniques.
Alguns inconvenients que poden presentar són: la costosa realització d’aquest procés, la seua eficàcia a nivell baix, l’alteració dels gens a causa de l’inserció aleatòria, etc... Aquesta tècnica és molt comú per a la obtenció d’animals transgènics.








b.  Infecció vírica
Utilitzen la infecció vírica dels organismes (com en el cas de les plantes) amb bacteris tumefaciens per transferir l’ADN en dicotiledònies. A causa d’una ferida el bacteri entra dins de la planta i forma tumors a la base de la tija. Si observem el tumor veiem que les cèl·lules es divideixen i si afegim antibiòtics no es veuen afectades perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules.

Quan fan plantes transgèniques cal eliminar els de la fitohormona i la síntesi i el seu lloc col·loquem els gens que volem transferir i els marcadors per fer la selecció. Quan tenen el vector preparat infecten una ferida i esperen que es donen conjugació.

g

 


a.      Altres
També hi ha tècniques com el sistema binari, la biolística amb les de carbur de silicona, cointegració i també amb les cèl·lules mare embrionaries.




4.      Aplicacions

La inserció de gens en els organismes pot causar de que els organismes adquireixin noves propietats (augment de grandària, millora del gust i resistència a les plagues). També obtenen aliments transgènics animals, com les carpes i els salmons que porten fragments d’ADN que els fa ser més grans. També que els pinyols de certes fruites no siguin ni tan grans ni tan abundants com el cas d’algunes mandarines, que se li apliquen gens per a que no tingueren pinyols. Fan que aquests organismes sintetitzen un producte metabòlic.


1.      Beneficis
Per a l’agricultura obtenen cultius resistents a les malalties i a les plagues, tolerants a les herbicides, resistents a les males condicions ambientals i un major rendiment. Per a l’indústria obtenen fruits que tarden més en madurar, un augment de la producció, una producció d’antibiòtics ràpida i l’obtenció d’aliments amb anticossos i determinades vitamines.

2.      Experiments que es fan amb aquestos aliments
Hi ha molts experiments en el que desenvolupen els usos dels aliments transgènics que us ensenyaré amb varis exemples:
Les rates eren utilitzades per a que s’alimenten de dacsa transgènica (OMG NK603). Amb les pesticides posaven a prova a la resistència dels cultius, però hi ha un exemple que supera a la majoria.
Una xiqueta ha fet un experiment amb les creïlles que ha tingut un resultat. La seua idea era posar una creïlla en un got d’aigua i cotó fins que apareixen els brots. La primera creïlla amb la que ha utilitzat fou comprada en un supermercat i no ha obtingut resultats. Quan s’havia anat al lloc per a pregunta i s’ha donat compte de que estaven intervinguts amb Bud Nip (clorprofam o clorfenil-carbamat d’isopròpil).
Per aquesta raó, la xiqueta fa l’experiment amb una creïlla orgànica i en tres setmanes la creïlla obté els brots i això revela la mala qualitat dels aliments.


3.      Fonts alimentícies
Per mitjà de la biotecnologia, han alterat genèticament a les tomaques, les creïlles, la dacsa o la soja.

4.      Controvèrsies
Hi ha molts aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia:
1. L’addició de gens forans o modificats en un organismes podria generar productes metabòlics inesperats d’efectes desconeguts.
2. Des d’un punt de vista ecològic i socioeconòmic, els transgènics poden suposar una homogeneïtzació genètica de les espècies d’interès agronòmic i ramader.
5.      Efectes secundaris i riscos
1. Risc per a la salut humana i animal (toxicitat i qualitat dels aliments, producció d’al·lèrgies i resistència a antibiòtics.
Un dels casos arriscats per a la salut consisteix en el resultat de la salut de les rates després del menjar amb la dacsa NK603. Quan les rates menjaven la dacsa apareixien tumors en els seus cossos i això va provocar que les rates moren de càncer.

2. Riscos pel medi ambient (persistència del transgen, augment dels químics en agricultura, impredictibilitat de l’expressió dels gens i resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats).

3. Riscos per a l’agricultura (alteració del valor nutritiu, pèrdua de biodiversitat i la reducció dels cultius susceptibles).
6.      Corporacions que utilitzen els aliments transgènics
Llista de les corporacions que utilitzen aliments transgènics:
1.      Monsanto
2.      Aventis
3.      Syngenta
4.      BASF
5.      DuPont


11.  Etiquetatge
A causa de la preocupació dels consumidors per l’enginyeria genètica pels seus efectes, la UE decideix, que els aliments que utilitzen per al seu procés de productes modificats o derivats aquestos es troben en la seua llista d’ingredients. Per ara sols es pot permetre la comercialització de la dacsa i la soja on la major part dels cereals procedeixen d’Estats Units on les lleis que regulen aquestos organismes no són estrictes i dificulta el control de la matèria prima.
Tots aquestos productes que en la seua composició conté productes derivats de soja o dacsa transgènics han d’incloure un percentatge superior al 0,9% i com a màxim un 0,5%.
També s’estableix l’obligació de l’etiquetatge sols per a aquells productes en els que a nivell d’ADN, poguera ser detectat el gen modificat.