Els aliments transgènics

Hola internautes e internauts hui vaig a introduïr l'article sobre els aliments transgènics.

Index

1.      Definició

2.      Història

3.      Com es pot produïr

a.      Microinjecció

b.      Infecció vírica

c.       Altres

4.      Aplicacions

5.      Beneficis

6.      Experiments que es fan amb aquestos aliments

7.      Fonts alimentícies

8.      Controvèrsies

9.      Efectes secundaris i riscos

10.  Corporacions que utilitzen els aliments transgènics

11.  Etiquetatge

 

 

1   1.  Definició

Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d’espècies a les quals s’afegeix de manera artificial els gens que no els són propis (exògens) d’altres plantes o animals en els seus codis genètics mitjançant l’enginyeria genètica. 

 

1.      Història

Els aliments transgènics en 1973, es va crear un bacteri recombinat  inserint un gen de Salmonella. Aquest potencial d’aquesta tecnologia es va recomanar un control de vigilància fins que aquesta tecnologia demostrés ésser segura.

2.      Com es pot produïr

Els aliments transgènics s’elaboren a partir d’un organisme modificat genèticament (OMG) o els que contenen alguns ingredients. Es consideren mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. Les tècniques principals que s’utilitzen són:

1.      Microinjecció

2.      Infecció vírica

3.      Cèl·lules mare embrionaries

4.      Altres...

 

 

a.      Microinjecció

La microinjecció consisteix en l’obtenció d’oòcits (òvuls) i espermatozoides i fusionar-los per a obtenir un zigot. Seguidament injectem l’DNA en el pronucli ja que al citoplasma hi ha moltes nucleases. L’DNA que injectem és lineal perquè si és circular s’haurà de tallar i no sabem per a on, és més segur si l’introduïm en forma lineal. Un cop tenim l’embrió l’ introduïm en una femella.

Quan neix la descendència hem de veure quins individus han adquirit el transgen i l’expressen adecuadament. Per a comprovar si hi ha el transgen fem una reacció en cadena de la polimerasa. Si aparellem els transgènics esperem per a obtenir línies transgèniques.

Alguns inconvenients que poden presentar són: la costosa realització d’aquest procés, la seua eficàcia a nivell baix, l’alteració dels gens a causa de l’inserció aleatòria, etc... Aquesta tècnica és molt comú per a la obtenció d’animals transgènics.

b.  Infecció vírica

Utilitzen la infecció vírica dels organismes (com en el cas de les plantes) amb bacteris tumefaciens per transferir l’ADN en dicotiledònies. A causa d’una ferida el bacteri entra dins de la planta i forma tumors a la base de la tija. Si observem el tumor veiem que les cèl·lules es divideixen i si afegim antibiòtics no es veuen afectades perquè el bacteri ha transformat les cèl·lules.

Quan fan plantes transgèniques cal eliminar els de la fitohormona i la síntesi i el seu lloc col·loquem els gens que volem transferir i els marcadors per fer la selecció. Quan tenen el vector preparat infecten una ferida i esperen que es donen conjugació.

g 

g

 

a.      Altres

També hi ha tècniques com el sistema binari, la biolística amb les de carbur de silicona, cointegració i també amb les cèl·lules mare embrionaries.

4.      Aplicacions

La inserció de gens en els organismes pot causar de que els organismes adquireixin noves propietats (augment de grandària, millora del gust i resistència a les plagues). També obtenen aliments transgènics animals, com les carpes i els salmons que porten fragments d’ADN que els fa ser més grans. També que els pinyols de certes fruites no siguin ni tan grans ni tan abundants com el cas d’algunes mandarines, que se li apliquen gens per a que no tingueren pinyols. Fan que aquests organismes sintetitzen un producte metabòlic.

1.      Beneficis

Per a l’agricultura obtenen cultius resistents a les malalties i a les plagues, tolerants a les herbicides, resistents a les males condicions ambientals i un major rendiment. Per a l’indústria obtenen fruits que tarden més en madurar, un augment de la producció, una producció d’antibiòtics ràpida i l’obtenció d’aliments amb anticossos i determinades vitamines.

2.      Experiments que es fan amb aquestos aliments

Hi ha molts experiments en el que desenvolupen els usos dels aliments transgènics que us ensenyaré amb varis exemples:

Les rates eren utilitzades per a que s’alimenten de dacsa transgènica (OMG NK603). Amb les pesticides posaven a prova a la resistència dels cultius, però hi ha un exemple que supera a la majoria.

Una xiqueta ha fet un experiment amb les creïlles que ha tingut un resultat. La seua idea era posar una creïlla en un got d’aigua i cotó fins que apareixen els brots. La primera creïlla amb la que ha utilitzat fou comprada en un supermercat i no ha obtingut resultats. Quan s’havia anat al lloc per a pregunta i s’ha donat compte de que estaven intervinguts amb Bud Nip (clorprofam o clorfenil-carbamat d’isopròpil).

Per aquesta raó, la xiqueta fa l’experiment amb una creïlla orgànica i en tres setmanes la creïlla obté els brots i això revela la mala qualitat dels aliments.

https://youtu.be/rJMe4j2RkvU

3.      Fonts alimentícies

Per mitjà de la biotecnologia, han alterat genèticament a les tomaques, les creïlles, la dacsa o la soja.

4.      Controvèrsies

Hi ha molts aspectes dels transgènics que són objecte de controvèrsia:

1. L’addició de gens forans o modificats en un organismes podria generar productes metabòlics inesperats d’efectes desconeguts.

2. Des d’un punt de vista ecològic i socioeconòmic, els transgènics poden suposar una homogeneïtzació genètica de les espècies d’interès agronòmic i ramader.

5.      Efectes secundaris i riscos

1. Risc per a la salut humana i animal (toxicitat i qualitat dels aliments, producció d’al·lèrgies i resistència a antibiòtics.

Un dels casos arriscats per a la salut consisteix en el resultat de la salut de les rates després del menjar amb la dacsa NK603. Quan les rates menjaven la dacsa apareixien tumors en els seus cossos i això va provocar que les rates moren de càncer.

2. Riscos pel medi ambient (persistència del transgen, augment dels químics en agricultura, impredictibilitat de l’expressió dels gens i resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats).

3. Riscos per a l’agricultura (alteració del valor nutritiu, pèrdua de biodiversitat i la reducció dels cultius susceptibles).

6.      Corporacions que utilitzen els aliments transgènics

Llista de les corporacions que utilitzen aliments transgènics:

1.      Monsanto

2.      Aventis

3.      Syngenta

4.      BASF

5.      DuPont

11.  Etiquetatge

A causa de la preocupació dels consumidors per l’enginyeria genètica pels seus efectes, la UE decideix, que els aliments que utilitzen per al seu procés de productes modificats o derivats aquestos es troben en la seua llista d’ingredients. Per ara sols es pot permetre la comercialització de la dacsa i la soja on la major part dels cereals procedeixen d’Estats Units on les lleis que regulen aquestos organismes no són estrictes i dificulta el control de la matèria prima.

Tots aquestos productes que en la seua composició conté productes derivats de soja o dacsa transgènics han d’incloure un percentatge superior al 0,9% i com a màxim un 0,5%.

També s’estableix l’obligació de l’etiquetatge sols per a aquells productes en els que a nivell d’ADN, poguera ser detectat el gen modificat.

Com podem coneixer nostra direcció IP

Bon dia cibernautes i cibernauts hui parlem sobre com podem coneixer la nostra direcció IP.

Hi ha dues formes de coneixer:

1. Entrant al panel de control, xarxes e internet al centre de xarxes i recursos compartits.

 

2. Entrem al sistema de símbols i posem les paraules "ipconfig" i t'apareix el nom de la IP.

 

El hambre

Hola cibernautas y cibernautos hoy os traigo una presentación sobre el hambre.

Es una presentación en valenciano.

La fam en el món

Índex

1. La fam: el problema més greu del món.
2. Causes de la fam en el món:

1. La trampa de la pobresa.
2. La falta d’inversió en agricultura.
3. El canvi climàtic i els desastres naturals.
4. Les guerres i els moviments de població.
5. Mercats inestables: el lliure mercantilisme.
6. El desperdici d’aliments i la sobreproducció.
7. Altres causes:
   2.7.1. El deute extern dels països pobres.
   2.7.2. El dret a la sobirania alimentària.
   2.7.3. L’especulació dels aliments.
   2.7.4. La febra dels agrocombustibles.
   2.7.5. Les males pràctiques de les grans corporacions multinacionals i transnacionals.
   2.7.6. La corrupció política en els països del Tercer Món.
   2.7.7. La descolonització i l’independència dels països d’Àfrica i Àsia.
   3. Distribució geogràfica de la fam en el món.
   4. Conseqüències de la fam mondial.
   5. Qué podem fer per acabar amb la fam en el món?
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   

1. La fam: el problema més greu del món.

En el món hi ha uns milions de persones que amb unes feines intenten aconseguir l’alimentació necessària per portar una vida saludable i productiva. La fam es manifesta de maneres diverses depenent de les circumstàncies.

1. Causes de la fam en el món:
   1. La trampa de la pobresa.

La trampa de la pobresa és un mecanisme de manteniment automàtic, que provoca que la pobresa persisteix.

1. 
   
2. 
   
   1. 
      
   2. La falta d’inversió en agricultura.

Molts països en vies de desenvolupament no tenen una bona infraestructura agrícola, com ho són un bon sistema viari, sitges i irrigació. Això porta com a resultat un alt preu en el transport, falta d’instal·lacions d’emmagatzematge i subministrament d’aigua intermitent. Tot això conspira en contra de les collites i l’accés dels aliments. Les inversions en administració de terres, l’ús eficient de l’aigua i l’ús de llavors resistents porten amb si grans millores.

1. 
   
2. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. El canvi climàtic i els desastres naturals.

Els desastres naturals com les inundacions, les tempestes tropicals i llargs períodes de sequera estan augmentant, la qual cosa porta conseqüències devastadores per a la gent de baixos recursos i el canvi climàtic està causant unes condicions adverses com l’erosió, salinització i desertificació de les terres fèrtils i la desforestació a les mans dels humans que dificulta la collita d’aliments.

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. Les guerres i els moviments de població.

Al voltant del món, els conflictes armats interrompen constantment la collita i la producció d’aliments que força a milions de persones a fugir de seves llars, donant com a resultat una crisis en la seguretat alimentària de les persones que d’un cop tenen que desplaçar fins arribar a una altra part del món.

En la guerra, els aliments es converteixen en armes. Els combatents obliguen als seus adversaris a rendir-se per mitjà de la fam, prenent els aliments i destruint sistemàticament els mercats locals. Els camps i els pous d’aigua contaminats, obliguen als agricultors a abandonar les seves terres. Un dels exemples dels conflictes ocorren en els països d’Orient Pròxim (Síria) i en els països del l’est africà (Somàlia i la República Democràtica del Congo).

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. 
      
   5. Mercats inestables: el lliure mercantilisme.

Amb el pas del temps, el preu dels aliments ha patit una gran inestabilitat a causa de la pujada i baixada de preus que dificulta l’accés consistent a aliments nutritius. Aquests necessiten accés adequat a aliments tot l’any i aquestes alçades en els preus posen els aliments, la qual cosa obliguen als consumidors a comprar aliments més barats i menys nutritius, portant conseqüències en la salut dels nens petits com a resultat de unes malalties com les deficiències de micronutrients i desnutrició.

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. 
      
   5. 
      
   6. El desperdici d’aliments i la sobreproducció.

Els desperdicis dels aliments i la sobreproducció són les causes que perduren en la lluita per millorar la seguretat alimentària global. Amb el desperdici provoquen que moltes persones tiren la majoria dels aliments a la brossa i a causa de la sobreproducció fa que els aliments que estan produïdes es caduquen.

1. 
   
   1. 
      
   2. 
      
   3. 
      
   4. 
      
   5. 
      
   6. 
      
   7. Altres causes:
      2.7.1. El deute extern dels països pobres.

El deute extern és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, com a conseqüència dels prèstecs que n’ha rebut. En els països del tercer món tenen el problema de que quan aquest deute no s’utilitza realment per al que va ser sol·licitada o bé les condicions de devolució s’endureixen pot causar l’impossibilitat d’obtenir nous crèdits en cas de necessitat, imposició de condicions dures per part dels creditors, etc...

1. 
   

2.7.2. El dret a la sobirania alimentària.

La sobirania alimentària en el món consisteix en determinar les polítiques agrícoles i alimentàries com: tenir el dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Aquest concepte de sobirania està basada en les idees de la revolució verda.

2.7.3. L’especulació dels aliments.

L’especulació dels aliments causa fam adquirint un determinat producte nou amb l’objectiu de gaudir i de tornar a vendre de nou que provoquen que els preus pugin per sobre del seu valor real i això passa per falta de regulació dels preus. Davant de la impossibilitat d’aconseguir beneficis amb la compra-venda d’immobles a la borsa la majoria preferien per entrar en els mercats d’aliments bàsics.

2.7.4. La febra dels agrocombustibles.

Amb l’aparició dels agrocombustibles porten l’energia obtinguda de matèries primeres renovables. És considera com un dels altres usos dels aliments de cultiu que estan destinats a la producció en massa d’olis que serveixin com a substituts del petroli. Utilitzen aquestos combustibles per als vehicles, generadors d’electricitat, etc...

 Això provoca que amb aquesta producció s’usen en grans quantitats d’adobs sintètics i pesticides que afecten als humans i l’ambient. S’utilitzen cada vegada més en plantes genèticament modificades. Acceleren el canvi climàtic a causa del lliurament del diòxid de carboni debut a la tala i cremada dels arbres tropicals. I això provoca també la disminució de producció i encariment d’alguns aliments bàsics.

Un dels casos com els dels cereals consisteixen en transformar aquest aliment en etanol per a omplir els tancs dels automòbils gegants.

2.7.5. Les males pràctiques de les grans corporacions multinacionals i transnacionals.

Les grans corporacions alimentàries (Monsanto, Nestlé, Danone, Cocacola, etc...) utilitzen una tècnica que s’anomena adulteració alimentària. Aquesta tècnica consisteix com una manera de manipular els aliments addicionant amb colorants i conservants artificials. Utilitzen ingredients additius sense autoritzar, i van sotmesos a tractaments per a dissimular les alteracions, deficients qualitats de matèries primeres i substitució de qualsevol dels components que pertanyen al producte original, inclosa l’addició d’aigua i altres materials. Després falsifiquen les marques, amb el risc que això suposa per a la salut del consumidor, ja que són productes processats sense passar pels mecanismes de control que fan que els aliments arribaren a mans del consumidor amb garantia d’innocuïtat.

2.7.6. La corrupció política en els països del Tercer Món.

La corrupció política en els països del Tercer Món ocorria quan extreu una bona part de l’ajuda internacional destinada de qüestions vitals com les infraestructures o l’educació, i la gasta en béns totalment improductius per als països, com articles de luxe, automòbils esportius o comptes bancaris estrangers. Així les aportacions de nacions riques a través d’ajuda per al desenvolupament amb condicions avantatjoses els són retornades ràpidament i amb interessos en forma d’ingressos per a les seves empreses de luxe. En aquestos països els policies formen bandes per extorsionar empresaris i altres ciutadans a canvi de seguretat o realitzen ells mateixos segrests i assassinats.

2.7.7. La descolonització i l’independència dels països d’Àfrica i Àsia.

La descolonització va començar durant la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial. Els països del Nord (Gran Bretanya, França, Països Baixos,etc...), davant d’uns moviments socials locals cada vegada més potents que reclamaven el dret a la llibertat dels seus pobles, van abandonar les colònies i les hi van facilitar l’independència. Aquest procés no va ser tant sencill ja que en algunes regions van esclatar guerres i conflictes contra els estats rics. Van fer unes fronteres artificials, sense tenir en compte de les fronteres naturals, fet que va provocar que continuen.

Aquestes guerres provoquen que molts governs es dediquin a invertir en armament abans que en altres partides per al desenvolupament com l’educació, la sanitat o la cobertura social als més pobres. També provoquen la destrucció, la mort i la fam en el territori. I obliguen a moltes persones a abandonar les seves terres i a establir-se en camps de refugiats.

3. Distribució geogràfica de la fam en el món.

El mapa de la pobresa està configurat de la següent manera: les regions d’Àsia i el Pacífic, són les zones on hi ha més fam i pobresa crònica al voltant de 642 milions de persones, a l’Àfrica Subsahariana 265 milions, 53 milions a Llatinoamèrica i el Carib, 42 milions a l’Àfrica del nord i 15 milions als països desenvolupats. Aquestes xifres són aproximades ja que la pobresa creix dia a dia a tothom però és la forma què es distribueix.

Aquest mapa permet determinar on cal treballar més i esforçar-se per canviar la realitat d’aquestes regions. Aquests números mostren la profunda crisi alimentària i humanitària que posa en risc la vida de milions de persones al planeta, sent els nens els principals afectats. El problema és complex perquè no és que falta aliments, per disminució de les produccions d’aliments ja que a nivell mundial encara són prou, per proveir la població. Sinó que la majoria no pot comprar aliments bàsics per sobreviure o nova poder aconseguir la seva producció d’autosubsistència per falta de diners i mitjans per desenvolupar-la. La solució no és fàcil, eliminar la fam de tantes persones en diferents cultures, amb situacions particulars ambientals, socials, polítiques i econòmiques que configuren que la seva realitat sigui tan dramàtica.

4. Conseqüències de la fam mondial.

Les conseqüències de la fam mondial es manifesten depenent de aquestos 3 casos: la subnutrició, la desnutrició i l’emaciació.

La subnitrició és la situació d’aquelles persones quina ingesta d’energia alimentària es troba per sota del mínim requerit per portar una vida activa. La desnutrició es caracteritza per la falta d’ingesta de nutrients i per les freqüents infeccions i malalties en les persones que al ser privades d’una correcta nutrició, es moren d’infeccions com la diarrea o el xarampió. I l’emaciació és un indicador de desnutrició aguda que es considera greu i un recent procés que ha conduït a una pèrdua de pes substancial, fam a llarg termini i/o malaltia degenerativa.

5. Que podem fer per acabar amb la fam en el món?

Donant els diners o participant en la lluita apuntant a organitzacions com Mans Unides, ONGs, Càrites, etc...

El nuevo eclipse lunar

Hola cibernautas y cibernautos hoy os voy a decir que habrá un eclipse de luna total que se verá parte de Sudamérica, Europa,etc...

Enlace: http://www.vercalendario.info/es/cuando/proximo-eclipse-lunar-solar.html

El caso del Eurobásket 1949 del Cairo (Egipto)

El caso del Eurobásket 1949 del Cairo (Egipto)

Hola cibernautas y cibernautos hoy hablaremos sobre una de las anécdotas más importantes del Eurobásket. 

La historia que os voy a contar cómo y por qué hubo un Eurobásquet en Egipto.

Uno de los motivos tras la II Guerra Mundial es que Egipto no se consideraba país indenpendiente porque pertenecía a los países europeos (de entre ellos surgían el Imperio Británico y Francia). Solo han podido algunos países europeos a jugar en Egipto por varias razones.

Las razones que ocurrieron para que no hubiera liga son:

1. Por razones de la guerra fría la Unión Soviética y otros países comunistas se negaron a participar por la guerra que tenía contra los Estados Unidos.

2. La Selección Española de Baloncesto no pudo jugar en el torneo debido a la dictadura de Franco.

3. Solo pudieron participar Francia, Grecia, Turquía, y algunos países de Oriente Medio (de los que pertenecían al Imperio Británico como el Líbano y Siria).

Y al final Egipto ganó a Francia 36-57. Y después en 1962 se hizo el primer campeonato de baloncesto que se hizo en África.

Eso ha sido todo por hoy, Chaurrl

El baloncesto

El cíclope esmeralda

Llegó una carta misteriosa enviada a la Universidad de Oxford. SirThomas Brown recoge la carta y se la entrega a su nieta. Mientras Virginia acabó de leer unos manuscritos antiguos y traducirlos del sánscrito al inglés, el viejo arqueólogo fue a su habitación para leer atentamente la carta. Virginia estaba agotada y decidió también irse a su habitación sin cenar y así acostarse pronto para descansar, pero también encontró la misma carta en su cama que lo había dado su abuelo con una nota que pone esto es para ti. Ella abrió la carta y la leyó muy intrigada:

“Estimado arqueólogo, Sir Thomas Brown:

Espero que usted se encuentre bien. Aquí, en la Universidad de Atenas, se ha armado un tremendo revuelo porque se han descubierto los restos de una extraña construcción arquitectónica, que nadie sabe que es, y que hasta el momento no se ha hallado nada parecido en toda la arquitectura de la civilización griega, ni tan siquiera entre los restos de la vieja cultura cretense o micénica.  Todos los arqueólogos que trabajamos en la universidad andamos estupefactos ante tal extraño descubrimiento, ya que pone patas arriba todo lo que conocemos de la civilización griega, incluso diría yo de los pueblos prehelénicos. El descubrimiento se ha realizado entre las regiones de Tesalia y Macedonia, donde se encuentra el Monte Olimpo. Se trata de unas extrañas murallas construidas con enormes bloques de piedra perfectamente tallados, con piedras que no son de la región sino que son originarias de la Meseta de Anatolia, cerca del Cáucaso, a miles de kilómetros del Monte Olimpo, y que como investigadores, nos resulta muy extraño elaborar conjeturas e hipótesis sobre la manera en la que han llegado hasta allí. Pero lo más sorprendente es su antigüedad: creemos que están datados sobre el 10.000 a.C., motivo que nos desconcierta por completo.

Los ilustres miembros del Consejo Rector de la Facultad de Historia me han asignado que dirija las nuevas excavaciones y que descubra qué son estos restos, a qué periodo histórico pertenecen y quienes eran sus extraños moradores. Estas murallas y las contrucciones aledañas podrían formar un complejo fortificado, que se prolonga hasta las mismísimas faldas del Monte Olimpo, con una extensión de 7 kilómetros aproximadamente. Estoy intentando resolver el misterio de estos restos arqueológicos, y me encuentro en un callejón sin salida que me obliga a volver a principio para retomar de nuevo la línea de investigación. Por este motivo, le escribo esta carta solicitándole su inestimable ayuda, ya que es usted uno de los más importantes expertos a nivel mundial en las culturas prehelénicas, al igual que su nieta Virginia, la joven y brillante arqueóloga de la Universidad de Oxford y digna heredera de su legado intelectual. Un extraño rumor ha llegado a mis oídos: se dice que un viejo anticuario judío, que tiene su tienda de antigüedades cerca de la Acrópolis, conserva un viejo mapa del Monte Olimpo en el que aparece dibujado un laberinto desconocido y la extraña figura de un cíclope, y nadie sabe cómo ha llegado a sus manos. Le suplico que vengan a Atenas y que me ayuden. En cuanto a los gastos del viaje, no se preocupen ya que su estancia corre a cuenta de la fundación del Museo Arqueológico de Atenas y de la propia Universidad, al ser ustedes colaboradores tan ilustres. Su viaje y la misión que les hemos encomendado debe quedar en el más absoluto secreto. Por eso le he escrito unos pasos que tienes que seguir:

1. Responder rápidamente a esta carta, dirigida a mi mismo como director de la excavación, Dimitri Papanopoulos.

2. Junto con la carta, tienen dos billetes en el primer vuelo que salga desde Londres a Atenas.

3. Una vez que lleguen a Atenas y se instalen en el Hotel Majestic, donde tendrán reservada una suite a su nombre, reúnanse conmigo en la Facultad de Historia de la Universidad de Atenas, en la Biblioteca de Historia Antigua, y allí pidan para consultar el viejo códice sobre el Oráculo de Delfos. Será mi referencia para saber que han llegado y así poder hablar sin despertar sospechas sobre este extraño misterio.

Nos veremos dentro de tres días.

Un cordial saludo

Firmado:

Dimitri Papanopoulos”

Sir Thomas Brown y su nieta Virginia leyeron la carta estupefactos y estaban desconcertados porque no estaban seguros de aceptar la invitación, pero su insaciable curiosidad por rebasar los límites del conocimiento les empujó a aceptar, y así lo hicieron. Pero había un problema: el estado de salud del viejo arqueólogo estaba muy deteriorado y necesitaba muchos cuidados y llevar una vida tranquila; por eso, Sir Thomas Brown tomó la decisión de que fuera en su lugar su nieta Virginia, ya que confiaba plenamente en sus facultades como investigadora, y que sabría ser su más digna representante. Virginia enseñó la copia de la misma carta que ella también había recibido y accedió a la propuesta sin pensárselo dos veces.  Su abuelo le explicó que debía seguir las instrucciones al pie de la letra y no dar ningún paso en falso. Eso sí, el más absoluto secreto sobre el motivo de su viaje a Grecia.

Al día siguiente preparó sus maletas y tomó un taxi para dirigirse desde Oxford al Aeropuerto de High Road, en Londres. Y desde allí, el vuelo que la llevaría a Atenas…

Virginia llegó a Atenas prácticamente de noche, y se marchó directamente al hotel. A la mañana siguiente, Virginia se dirigió a la Universidad de Atenas, al lugar indicado. Preguntó a la bibliotecaria sobre si tenían disponible una copia del viejo códice, y la bibliotecaria se la entregó enseguida. Virginia se dirigió a una pequeña mesa que había al fondo de la sala. Al cabo de un rato, apareció un joven investigador de apenas 30 años de edad, y le preguntó sobre la copia del códice que estaba leyendo. Virginia alzó la mirada y el joven se presentó con cortesía. Era Dimitri Papanopoulos. Allí estuvieron conversando con voz baja, y Papanopoulos la puso al corriente del hallazgo arqueológico y del estado de las investigaciones. Al finalizar la conversación, acordaron en verse esa misma tarde en el Hotel Majestic y de ahí se dirigieron al barrio situado bajo la Acrópolis, conocido como Plaka o el Barrio de los Dioses, para buscar la tienda del viejo anticuario, el Señor Salomón Mosher.

La tienda de antigüedades del Señor Mosher no era muy conocida para los habitantes del viejo barrio, y nadie les sabía indicar con certeza dónde estaba situada. Después de recorrer de arriba abajo las viejas calles empinadas, preguntaron a una vieja señora que vendía frutas frescas, y les indicó el callejón donde estaba la tienda del anticuario, extraño personaje que apenas se relacionaba con sus vecinos y del que sólo circulaban rumores sobre su terrible pasado. Salomón Mosher conocía al viejo arqueólogo Sir Thomas Brown y al descubrir que la joven desconocida que había entrado en su tienda era su nieta, se dirigió a los dos jóvenes con una amabilidad exquisita, enseñándoles el viejo mapa, que tenía oculto como un preciado tesoro. Además del mapa, el anticuario les dio también un viejo sello con la imagen de un extraña figura que se asemejaba a un ser mitológico, el cíclope.

Al día siguiente, Virginia y Dimitri tomaros juntos el tren que les conduciría a la ciudad de Larisa, la capital de la región de Tesalia. Desde allí, se dirigirían al Monte Olimpo utilizando medios de transporte de lo más diverso…

Desde la llegada a Larisa, tardaron un día y medio en llegar al Monte Olimpo, donde se dirigieron al campamento de las excavaciones arqueológicas. Una vez instalados en sus respectivas tiendas, descansaron de la agotadora jornada de viaje. Al amanecer, salieron a explorar las excavaciones, y llegaron a las faldas del majestuoso Olimpo. Virginia estaba extenuada por el cansancio, y pararon para comer algo. De repente, encontraron un extraño hueco entre la vegetación. La maleza ocultaba lo que debía ser  una entrada a una cueva, tapada por un enorme bloque de piedra, y a uno de los lados, vieron un dibujo grabado en la piedra que les era familiar… Era la imagen borrosa de la figura del cíclope que aparecía en el plano del extraño laberinto, dibujado detrás del pergamino del mapa que les había dado Salomón Mosher. Entonces, cogieron el viejo sello de piedra e intentaron hacer encajar la imagen del sello con la de la pared… El sello encajaba a la perfección y giraron las imágenes hacia la derecha, en el sentido de las agujas del reloj, y el bloque de piedra, a modo de puerta, se desplazó dejando al descubierto la entrada de una enorme gruta.

Sorprendidos a la par que asustados, entraron Virginia y Dimitri en la cueva. El interior de la cueva olía de manera extraña, quizás porque no entraba el aire del exterior desde hacía muchísimo tiempo. Caminaron por un lago pasillo durante unos pocos minutos, y la entrada se cerró bruscamente… Angustiados, intentaron empujar el bloque de piedra, pero era en vano: estaban prisioneros en el corazón del Monte Olimpo, la morada de los Dioses ancestrales que allí vivieron. Un escalofriante grito sonó por toda la cueva, asustados y conscientes de que aquella aventura podría convertirse en un trágico final, caminaros unos pasos y vieron que ante ellos se abría un intrincado laberinto. Conscientes de que aquella aventura podría convertirse en un trágico final, decidieron adentrarse en su interior con la pequeña esperanza de encontrar una salida.

¿Qué extraño misterio encerraba en sus entrañas el majestuoso Olimpo?

Llamó a Dimitri para avisarle de que ha encontrado un agujero con un símbolo y le dijo que comprobara a mirar el dibujo tallado en la piedra para averiguar si coincide con el agujero. Puso la piedra en el agujero y de repente apareció una puerta que conduce al laberinto. Exploraron el laberinto, esquivaron sus trampas y encontraron la esmeralda. Pero cuando la cogieron despertaron al cíclope para que fuera a perseguirlos y escaparon con la esmeralda y sobrevivieron los dos de esta aventura peligrosa.